2. Regulació de les telecomunicacions i l'espectre radioelèctric

Seguint la tendència liberalitzadora que es va iniciar ja a finals dels anys vuitanta del segle passat, al 2009 i 2010 s'han aprovat diverses mesures que aprofundeixen més en el procés de liberalització i privatització de les telecomunicacions i de l'espai públic radioelèctric. Aquestes regulacions afecten a les ràdios i televisions lliures i comunitaris, en tant que fan més difícil l'accés a l'espai públic radioelèctric, que és per on emeten aquests mitjans. En aquest sentit, els canvis en la legislació donen més espai públic radioelèctric a serveis comercials i els donen també més poder per decidir qui pot o no ocupar aquest espai que, teòricament, és un espai públic. Per contra, les noves normes no fan cap menció al dret ciutadà a usar aquest espai públic a través de mitjans lliures o comunitaris.

Llei d'Economia Sostenible

La Llei d'Economia Sostenible, en el capítol IV, modifica la Llei general de Telecomunicacions, per incorporar a la legislació espanyola les directives europees de liberalització de l'espectre radioelèctric. Si fins ara l'estat atorgava llicències d'ús de l'espai públcia radioelèctric que s'associaven a determinats usos (per exemple, llicència per televisió, per a ràdio, per a comunicacions mòbils, per a serveis comercials, etc), ara es liberalitza el sistema de llicències: es permet que els adjudicataris comerciïn amb aquestes llicències i que en canvïin l'ús, de manera que, per exemple, un espai públic inicialment adjudicat per a emissions de televisió pot acabar servint per oferir serveis comercials interactius de telefonia mòbil.

D'altra banda, la llei adjudica les bandes de freqüències que han quedat lliures amb l'apagada analògica a nous "serveis avançats de comunicació electrònica", en contra de les recomanacions europees que instaven els estats a aprofitar aquest espectre que quedava lliure (anomenat el dividend digital) per donar espai als mitjans comunitaris sense ànim de lucre.

La llei tampoc no fa cap menció a les xarxes de telecomunicacions comunitàries sense ànim de lucre, que ofereixen xarxes de telecomunicacions obertes, lliures, i neutrals. Aquestes xarxes, com guifi.net o Red Libre, han de competir amb els grans operadors comercials, sense que la llei contempli cap reconeixement a les especificitats d'uns serveis que operen sota un règim de comuns de la Xarxa Oberta, Lliure i Neutral (XOLN).

Per contra, està vigent una Circular de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions que limita la capacitat dels ajuntament d'oferir serveis de de connexió gratuïts via WiFi, amb unes limitacions que queden per sota del que la pròpia llei estableix com a obligacions de servei públic universal.

 

Paquet de Telecomunicacions de la UE

Al 2009, la Unió Europea va adoptar l'anomenat Paquet de Telecomunicacions, format per una sèrie de directives de liberalització de l'ús de l'espectre radioelèctric, que augmenten el poder de les companyies privades de telecomunicacions per establir per a què s'utilitza l'espectre radioelèctric; per negociar entre elles amb les llicències d'ús que els concedeixen els estats; i per treure benefici d'una espai, el radioelèctric, que està definit com un espai públic.

Amb aquest paquet de mesures també s'introduïen majors exigències de control sobre els usuaris de les xarxes de telecomunicacions, especialment en allò relacionat amb usos p2p i altres que puguin afectar als drets de propietat intel·lectual. Les directives incloses en el paquet de telecomunciacions també introdueixen alguns dubtes entorn el model d'internet i xarxes neutrals que s'ha mantingut fins ara a Europa.

L'adopció d'aquest paquet de telecomunicacions va comptar amb una forta oposició social a nivell europe, amb la campanya Black out Europe

Creative Commons - 2011 LaTele - Copia, enganxa, modifica.