a) Llei 22/2005 de la Comunicació Audiovisual de Catalunya

La llei audiovisual aprovada al 2005 al Parlament de Catalunya és la primera llei que reconeix els mitjans sense ànim de lucre a l'estat espanyol.

És un reconeixement marginal, que no garanteix espectre radioelèctric per a aquest tipus de mitjans, que són considerats com a mitjans privats però sense ànim de lucre. S'inclouen dins aquesta categoria els mitjans creats per universitats, així com canals adreçats a comunitats geogràfiques i d'interès. Se'ls caractaritza per la participació, a més de pel seu caràcter no comercial, i se'ls prohibeix fer publicitat, excepte d'activitats d'economia social.

L'aplicació d'aquesta llei queda pendent dels reglaments que s'hauran de desenvolupar per regular el procediment per obtenir llicències (comeptència autonòmica), així com dels reglaments tècnics de repartiment de l'espectre radioelèctric (competència estatal).

A l’assemblea de l’ACS de juliol de 2004 a la Casa de la Solidaritat es va decidir intervenir en el procés de redacció i aprovació de la nova Llei de l’Audiovisual que s’iniciava al Parlament de Catalunya. L’objectiu era que la nova llei reconegués un tercer sector audiovisual format pels mitjans comunitaris, garantint-ne la viabilitat així com unes condicions mínimes d’accés de la ciutadania. Vam anar al Parlament per reclamar el reconeixement del tercer sector audiovisual. Vam presentar esmenes a la proposició de llei, es van organitzar debats i es van mantenir reunions amb entitats, institucions  i partits polítics per mirar d'aconseguir un espai legal en l'espectre radioelèctric per als mitjans lliures, alternatius, dels moviments socials o comunitaris. Finalment, només ERC va recollir algunes de les nostres esmenes finals al projecte de llei però, tot i així, el redactat final de la llei queda molt lluny de les demandes del sector, i des de l'acs es va considerar totalment insuficient.